Després de la reconquesta del lloc, la primitiva torre àrab va ser restaurada i reconvertida en una xicoteta església cristiana, el campanar de la qual va ser alçat en les restes de la torre àrab. L’església és citada per P. Madoz: “…una parròquia dedicada a Sant Pet Apòstol, de la qual és annexa la del llogaret d’Ares del Bosc, servida per un rector, la destinació del qual és d’entrada i de patronat del baró de Finestrat.
Sanchis i Sivera fa la següent descripció de Benasau: “…és un lloc de 560 habitants, de l’arciprestazgode Cocentaina, amb la categoria de curat d’entrada, de patronat laic, que ho té el baró de Finestrat. Està situat en la falda de la muntanya Serrella, i gaudeix d’una incomparable riquesa d’aigües potables. A mitjan segle XVI el formaven 40 cases habitades per moros, que el cridaven Behatan, segons l’arabista Escolano, i quan es va erigir la rectoría de moriscos d’Alcoleja en 1.535, se li va annexionar Benasau, que després es va declarar parròquia independent amb l’advocació de Sant Pere Apóstol, donant-se-li com a annex Ares del Bosc…”.
La remodelació del temple és del segle XVIII (1.789), amb un exterior auster, es caracteritza per murs de maçoneria vista, que dóna pas a un espai interior ric i policromat, que inclou capitells daurats, estucs en pilastres i arquitraus, amb frescos en draps i petxines. La planta és de creu llatina, inscrita en un rectangle, amb dos trams de capelles laterals entre els contraforts. La nau central es cobreix amb volta de canó amb llunetes, mentre que les capelles laterals ho fan amb amb petxines. L’interior es compon mitjançant dos ordres que arrepleguen respectivament la mesura de la mave principal amb capitells compostos, i la de les capelles laterals mitjançant capitells toscans. El creuer es cobreix amb una volta rebaixada, suport d’una coberta a quatre aigües. En un dels braços del transsepte apareix una capella de planta quadrada coberta amb una volta també rebaixada.
Com a elements d’interès del campanar té tres campanes arreplegades en l’inventari de la Comunitat Valenciana:
1-Santa María: Realitzada per Sainz en 1773
2-Sant Joaquim: Realitzada per Domingo Roses Vila de Benissoda en 1810
3-Sant Pere: Realitzada en 1844